Exposades però invisibles

Exposades però invisibles

 

El nom Kellys fa referència al personal, majoritàriament dones, que netegen les habitacions d’hotel, altrament anomenades “cambreres de pis”. El nom  és una mena d’acrònim de la transcripció fonètica de la frase “les que netegen” en espanyol (las que limpian, las ke-li).

Per visibilitzar aquest col·lectiu i denunciar l’extrema precarització laboral amb la qual s’enfronten, l’any 2016 es va fundar a Barcelona l’associació Las Kellys.

 

L’artista i investigadora Laura Marte ha treballat amb l’Associació Kellys Unión Baleares per crear l’exposició “EXPOSADES però INVISIBLES / INVISIBLE though EXPOSED”  que es va presentar del 20 al 24 de març de 2023 al Parlament Europeu.

 

L’exposició recull obres on l’artista reflexiona des d’una perspectiva de gènere sobre la relació entre el cos i l’espai de feina i on es denuncien alguns dels mals d’un sistema laboral abusiu i precaritzant.

​

Les imatges i les paraules que presentem aquí pretenen apropar-nos al món laboral de les Kellys, un univers construït a base de jornades laborals inacabables, de lesions no reconegudes com a malalties professionals, analgèsics per suportar el dolor físic i ansiolítics pel dolor de l’ànima, llits per fer i molts, molts llençols.

​

Agraïm cordialment a Laura Marte la cessió de totes les imatges d’aquest petit recull. Totes les imatges emprades  formen part del catàleg de l’exposició “Exposades però Invisibles” o poden trobar-se a l’Arxiu Kellys. 

 

L’Arxiu Kellys és un projecte que es va dur a terme de l’agost a l’octubre de 2018 i en el qual es convidava a les kellys a compartir a través de Facebook i Instagram imatges i relats de les seves jornades laborals. La selecció de fotografies es conserva digitalment a l’Arxiu del So i de la Imatge del Consell de Mallorca i pot veure’s a Instagram @arxiukellys

 

​

Laura Marte

​

Laura Marte és artista i investigadora. Participa activament en accions, publicacions, i activitats educatives entorn de la cultura i el feminisme, principalment des de col·lectius i plataformes associatives. 

 

Com a artista, activa processos de treball transversals on qüestiona els imaginaris afectius que conformen la cultura visual, des de llocs polítics o sensibles i la vinculació del subjecte polític dins de l'espai públic. Ha exposat al Casal Solleric de Palma, a la Biennal de les Fronteres a Mèxic, a La Casa Encendida a Madrid, a la Biennal del Pensament a Barcelona, a C.C. Las Cigarreras d'Alacant, entre molts altres llocs.

​

És codelegada territoral de l'associació Mujeres en las Artes Visuales (MAV) des del 2020.